HODA-PERE BESSÓ
Quan fou el moment de partida,
cap comiat per als germans
com a deixalla:
jo mateixa era ja un saquet terrer
de Palestina.
De El pou de la set que no assacia, 2005)
HODA
Cuando fue el momento de partir,
ninguna despedida para los hermanos
como un desperdicio:
yo misma era ya un saquito terrero
de Palestina.
Etiquetas: Pere Bessó, poema
4 comentarios:
Benvolgut Pere
Totes els comiats són trists, però mes quan de despullen de la teua terra.
Aqueixa és la trista història recent del poble palestí. Són molts els Abdel, les Hada, els Ismail, que van haver de deixar la seua terra, o que actualment es veuen despullats progressivament d'ella, que la duen en el cor.
Tant de bo algun dia el poble Palestí no haja de celebrar el Dia de la Terra, perquè aqueixa reivindicació estiga ja saldada.
Un poema molt significatiu i molt proper als meus afectes. Conte amb molts amics palestins, i actualment és una de les meues causes.
Una abraçada.
10 de junio de 2010, 9:05
Dejo mis huellas en tu espacio, gracias por compartirlo.
Reme.
10 de junio de 2010, 14:13
Estimat perfecte:
Imagina't la alegria de llegir-te en català.
Gràcies pel comentari. Ja veus això està escrit en un moment que el sionisme havia fet una nova destrossa als teritoris "filisteus".I ho dic en clau del "poble elegit" per a vergonya aliena que abasta el mateix Obama i els seus grups de pressió, l?stablishment nordamericà i els seus lobbies jueus...
Rebràs una abraçada del Pere.
I la seua estima.
10 de junio de 2010, 16:10
Querida Reme:
Gracias a ti por tus huellas y tu lectura.
Yo pasará, a su vez, por los textos de Siloe.
Un abrazo.
Pere,
10 de junio de 2010, 16:12
Publicar un comentario
Suscribirse a Enviar comentarios [Atom]
<< Inicio