EXILIS HOMENATGE A VINCENT O’SULLIVAN (1868-1940) -PERE BESSÓ

August Beardsley

EXILIS
HOMENATGE A VINCENT O’SULLIVAN, (1868-1940)

For them I keep alight the fire of Hell.
Vincent O’Sullivan

Ell espigola en somnis les arrels
de l’amor de natura
que li han alçat els màrgens del seny.
Cau el darrer flocó de neu en la finestra
dels ulls arrossegats de la memòria,
fumarola extinta dels cabells blancs
del desig.
No repara
en l’altra cara de la llum,
el retrat oval aigualit,
la tristesa de l’amada que canta
el quall de la llet de pit de l’edat,
el miratge en l’espill dorment,
el cor sangonós del cim de la rosa
en l’esclat ombrívol del pou
que la reflecteix.

EXILIS
HOMENATGE A VINCENT O’SULLIVAN. (1868-1940)

For them I keep alight the fire of Hell.
Vincent O’Sullivan

Ell espiga en sueños las raíces
del amor de natura
que le han alzado las orillas del tino.
Cae el último copo de nieve en la ventana
de los ojos arrastrados de la memoria,
fumarola extinta de los cabellos canos
del deseo.
No repara
en la otra cara de la luz,
el retrato oval aguado,
la tristeza de la amada que canta
el cuajo de leche del pecho de la edad,
el espejismo en el espejo durmiente,
el corazón sangrante de la cima de la rosa
en el destello sombrío del pozo
que la refleja.