POETES DE VELLUT

Lale Müldür

POETES DE VELLUT

Com una fletxa d’or,
Orió al front
Lale Müldür (1956)

Els poetes de vellut moren en la seua cambra sense tindre consciència de viure la mort als cantons de la nit canten les tulipes als jardins del temple d’Aphrodísies i es dolen de soledat i dolça melangia en les caixetes de música d’aigua als parcs ocults de Firenze mentre somien en torres de boirina enderrocades que el seu cor és ben lluny de la sort del llop i la posta de sol més propera tocarà l’ala de l’àguila en vol en la seua mateixa habitació com les flors gelades esperen l’anyil la cançó porpra es bressola en la distància els poetes de vellut asseguts a la voreta del llit i deixant veure la nuesa escarlata de tots els seus pecats


(de Aigües turques, 2010)

POETAS DE TERCIOPELO

Como una flecha de oro,
Orión en la frente
Lale Müldür

Los poetas de terciopelo mueren en su habitación sin tener conciencia de vivir la muerte en las esquinas de la noche cantan los tulipanes en los jardines del templo de Aphrodisias y se duelen de soledad y dulce melancolía en las cajitas de música de agua en los parques ocultos de Firenze mientras sueñan en torres de bruma derrocadas que su corazón está muy lejos de la suerte del lobo y la puesta de sol más cercana tocará el ala del águila en vuelo en su propia habitación como las flores heladas esperan el índigo la canción púrpura se mece en la distancia los poetas de terciopelo sentados al borde de la cama y mostrando la desnudez escarlata de todos sus pecados