BLAU DE SILAY CELAL (1914-1974)

Imatge presa de la xarxa

BLAU DE SILAY CELAL (1914-1974)

Totes les branques de la tristesa s’estenen al meu cor per a tancar-se en sí mateixes com un secret d’arbre insondable tan bon punt cau la nit damunt de les fosques libèl•lules del meu cos al bell mig del bosc dels somnis has escoltat els refilets de tots els ocells del desig però al meu cap de candela quan li toca



(de Aigües turques, 2010)

AZUL DE SILAY CELAL (1914-1974)

Todas las ramas de la tristeza se extienden en mi corazón para cerrarse en sí mismas como un secreto de árbol insondable al caer la noche sobre las obscuras libélulas de mi cuerpo en medio del bosque de los sueños has escuchado los trinos de todos los pájaros del deseo pero a mi cabo de vela cuándo le toca