PARAULES DE OYA UYSAL PER A UN OCELL D’ALTURA

Imatge presa de la xarxa

PARAULES DE OYA UYSAL PER A UN OCELL D’ALTURA

És malenconia, o senzillament sentir el trist reflex dins de mi
dels carrers que baixen cap al mar a hora foscant?
Oya Uysal

Esglaia arribar en aquest cimal. Has espigolat els darrers temps en la riba del buit?Has albirat potser els ocells que volen udolant pels boscos fins a posar-se adins de la sang, i fins i tot picotar l’escalfred? Sagnen les branques i el vent del teu esperit dibuixat en el núvol arrelat a l’encop de l’arbre més fosc... “Ah! els dies d’exili a imitació de la tristesa del cor” cluquegen els seus penosos refilets en el combregar de les ombres al voltant de la nit, de nou el frec felí a l’assalt de la solitud. Voldries rescolar-te des de l’alt en el rierol de la consciència del despullament sense caure en l’abís del sentit, però la ciutat al fons et crida…



(de Aigües turques, 2010)

PALABRAS DE OYA UYSAL PARA UN PÁJARO DE ALTURA

¿Es esto melancolía, o simplemente sentir el triste reflejo dentro de mí
de las calles que descienden hasta el mar al atardecer?
Oya Uysal

Asusta llegar a esta cima. ¿Has rebuscado los últimos tiempos en la orilla del vacío? ¿Has vislumbrado acaso los pájaros que vuelan aullando por los bosques hasta posarse en el interior de la sangre, e incluso picotear el escalofrío? Sangran las ramas y el viento de tu espíritu dibujado en la nube enraizada en la copa del árbol más obscuro... “Ah! los días de exilio a imitación de la tristeza del corazón” graznan sus penosos trinos en la comuniónde las sombras alrededor de la noche, de nuevo el roce del felino al asalto de la soledad. Querrías deslizarte desde lo alto en el arroyo de la conciencia del desnudamiento sin caer en el abismo del sentido, pero la ciudad al fondo te llama…