HOMENATGE A LA CARÍCIA AMB UN VERS DE NAZIM HIKMET AL FONS

Imatge presa de la xarxa

HOMENATGE A LA CARÍCIA AMB UN VERS DE NAZIM HIKMET AL FONS

You’re my desire always just out of reach.
Nazim Hikmet

Tan a prop com la corriola del melic
-dit amunt, dit avall-
amb el somriure dels plecs més recòndits,
tan lluny com les celles de l’horitzó,
arc de la randa esbiaxada pel miratge
de la pluja més enfollida al tràngol,
però sempre ets el meu desig fora d’abast.




(de Aigües turques, 2010)

HOMENAJE A LA CARICIA CON UN VERSO DE NAZIM HIKMET AL FONS

You’re my desire always just out of reach.
Nazim Hikmet

Tan cerca como la garrucha del ombligo
-dedo arriba, dedo que abajo-
con la sonrisa de los pliegues más recónditos,
tan lejos como las cejas del horizonte,
arco de puntilla sesgada por el espejismo
de la lluvia más alocada en marejada,
pero siempre mi deseo fuera de alcance.