ROSES I LLIRIS
Ni malalties d'amor ni llits de roses i lliris,
maleït Guido,
què collons faries tu amb una grip de dona al llit
o un gerro d'aigua pudenta al dormitori
que ningú no ha canviat en mesos
amb quatre escarniments de versos
que antany foren lliris i roses de Verlaine
o Rubén Darío
i l'Ausiàs encara,
ni gaites ni romanços
per a recordar-se'n,
dels somnis de Diana en la versemblança
de dama insigne
a les portes condemnada
d'una modesta màquina infernal contemporània
que res no farà de cavalleria ni orde d'amor
d'entresetmana,
res, doncs, no en diré, jo, que la faça vil
a comptes de la virtut que és el seu major orgull,
ningú no en pot pensar malament
fins que no la veu.
(inèdit, 1 juliol 2011)
Ni enfermedades de amor ni lechos de rosas y lirios,
maldito Guido,
qué cojones harías tú con una gripe de mujer en la cama
o un jarrón de agua maloliente en el dormitorio
que nadie ha cambiado en meses
con cuatro remedos de versos
que antaño fueron lirios y rosas de Verlaine
o de Rubén Darío
y aun de Ausiàs,
ni gaitas ni romances
para acordarse
de los sueños de Diana en el parecido
de dama insigne
a las puertas condenada
de una modesta máquina infernal contemporánea
que nada hará de caballería ni orden de amor
de entresemana,
nada, pues, diré yo que la haga vil
a cuenta de la virtud que es su mayor orgullo,
nadie puede pensar mal
hasta no verla.
Etiquetas: Pere Bessó
0 comentarios:
Publicar un comentario
Suscribirse a Enviar comentarios [Atom]
<< Inicio