LA CAMBRA DELS MALS ENDREÇOS

Imatge presa de la xarxa

LA CAMBRA DELS MALS ENDREÇOS

En el nom de la retòrica implícita de l’espill on es mira el poeta. Així, per exemple, la set dels morts apaga la terra. La por a escórrer-se en la nit de l’olíban damunt del plateret de coure, com si cauts caminàrem per la fulla del desig en el combregar de les navalles drapaires d’aquesta cambra on la solitud és la més bruta de les ferralles que aguaiten el decorat de la darrera chance: dits esmolats per a la pedra tosca, pista d’aterratge al pit on creixen les branques retallades del vent…

(de El gran cafetar, 14 novembre 2011)

EL CUARTO TRASTERO

En el nombre de la retórica implícita del espejo en donde se mira el poeta. Así, por ejemplo, la sed de los muertos apaga la tierra. El miedo a correrse en la noche del olíbano sobre el platillo de cobre, como si cautos caminásemos per la hoja del deseo en la comunión de las navajas traperas de este cuarto donde la soledad es la más sucia de las chatarras que aguardan el decorado de la última chance: dedos afilados para la piedra pómez, pista de aterrizaje en el pecho donde crecen las ramas recortadas del viento…