CAMBRA DEL DELER-PERE BESSÓ

Autora de la fotografía: Pilar Sacristán Langa







CAMBRA DEL DELER

La rosada envelleix d’esglai,
Els focs es nodreixen de fusta
(Versos gnòmics s. XIII)

L’aigua, els desigs de la nit, alé i brogit de clau
meravellada,
llum entre llim la fruita embalumada que es poteja
a l’aiguamoll dels crits més foscos,
espurnes de vellut a la llar tova,
i ja ets de nou la mà de cristall
que ofereix gobelets d’onada,
llàgrimes de sucre per als ulls arruixats
amb tandes i velams de febrosa nissaga,
cou, clou l’esquerp tió de la memòria
als llavis desarborats que el vent i la congesta
segellen i rauen, mirall, rom i rosa.



(de Planetari, 1989-1991)

CÁMARA DEL ANSIA

La rociada envejece de susto,
Los fuegos se nutren de fusta
(Versos gnómicos s. XIII)

El agua, los deseos de la noche, aliento y fragor de llave
maravillada,
luz entre limo la fruta embalumada que se patea
en el marjal de los gritos más obscuros,
chispas de terciopelo en el lar hueco,
y ya eres de nuevo la mano de cristal
que ofrece cubiletes de oleada,
lágrimas de azúcar para los ojos arrebatados
con tandas y velámenes de febril estirpe,
escuece, cierra el huraño tizón de la memoria
en los labios desarbolados que el viento y el helero
sellan y raen, espejo, ron y rosa.