En este blog podrá leer poemas del poeta valenciano Pere Bessó en catalán y Español/Castellano. También puede leer su vasta obra en su sitio web: http://perebesso.com

domingo, 1 de noviembre de 2009

CIRCE LA LLANTERNERA-PERE BESSÓ

En acabant fugírem de la ciutat i arribàrem a un poblet de muntanya
a l’aguait del record de la passió breument abrandada
Ilustración:George Romney-Wikipedia

CIRCE LA LLANTERNERA



Per a Adrie


No blade of grass, no sign o f neighborhood
W. H. Auden
En acabant fugírem de la ciutat i arribàrem a un poblet de muntanya a l’aguait del record de la passió breument abrandada. Aquella nit dormírem en la casa dels avis amb l’afectació dels cadells i sentírem els roncs dels porcs senglars, com en el conte de les xirivies amargues, davall del nostre llit, tot deixant guimbar els pensaments com lava de la desmemòria, paraules trontollants com el foc absent. Somiàrem un món d’albes pereroses, falgueres humides, blondes de coixí verd creixent entre les branques caigudes, la boira velant la gasa de les forests, línies fantasmals d’arbres en la riba, el disseny de les nostres ombres en les aigües. Una lluna fosa en la plata del record s’alçava cobrint els turons d’una llum taronja. Remors, paraules massa escalfades per atzar, ecos de l’ofici de l’amor. Caminàvem cap a la llum de l’hivern, amb el gel de l’absència en la finestra dels ulls contra la sal de l’esquena. Ara recordem la primera esclarida de cel que havíem vist en anys i ara sabem que la darrera nit les coses s’aclariran entre nosaltres. La primera alenada de l’hivern glaça el riu al llis cristall negre del palmell de la mà. Seguim la seua esbiaxada espina al llarg de le traces del sender. Sospire en fixar el teu incipient desamor al llarg somni dels límits del cercle dels cossos. El fuet de neu, vessat com la flor blava en ziga-zaga, com els ocells de l’estació d’espurnes decisives explorant l’infinit de construcció impossible amb les mans que es dibuixen i es desdibuixen, desvia el puny tancat del meu cor: en realitat, sembla part dels teus vols cap a la lluna creixent. La platja on una vegada parlàrem és ara, però, un clot ombrívol agafant les gelades emprentes de la passió antiga. I clave els ulls en la nostra pell d’estiu, en la rialla falsa de la teua gola i la carícia carrisquejant dels dits davall de la sorra. El lament piadós del llit del riu ressona en la reverberació d’una nota greu de la corda solitària i alenta el deslliurament de les teues mans. El guarde al farcell com un suïcida es guarda el darrer glop de tristesa a la gola.





CIRCE LA LINTERNERA


Per a Adrie




No blade of grass, no sign o f neighborhood
W. H. Auden
Luego huimos de la ciudad y llegamos a un pueblecito de montaña en busca del recuerdo de la pasión brevemente inflamada. Aquella noche dormimos en casa de los abuelos con la afectación de los cachorros y sentimos los ronquidos de los jabalíes, como en el cuento de las chirivías amargas, debajo de nuestro lecho, dejando saltar los pensamientos como lava de la desmemoria, palabras tambaleándose como el fuego ausente. Soñamos un mundo de albas perezosas, helechos húmedos, blondas de cojín verde creciendo entre las ramas caídas, la niebla velando la gasa de las forestas, líneas fantasmales de árboles en la orilla, el diseño de nuestras sombras en las aguas. Una luna fundida en la plata del recuerdo se alzaba cubriendo las colinas de una luz naranja.Rumores, palabras demasiado escaldadas por azar, ecos del oficio del amor. Caminábamos hacia la luz del invierno con el hielo de la ausencia en la ventana de los ojos contra la sal de la espalda. Ahora recordamos la primera esclarecida de cielo que habíamos visto en años y sabemos que la última noche las cosas se aclararán entre nosotros. El primer resuello del invierno hiela el río en el liso cristal negro de la palma de la mano. Seguimos su desviada espina a lo largo de las huellas

Etiquetas: ,

0 comentarios:

Publicar un comentario en la entrada

Suscribirse a Enviar comentarios [Atom]

<< Página principal