poema de Pere Bessó
però jo sense crosses ni cadenes...
CCXLVII
Diu Géo Norge que la poesia és la filla del carceller que cada nit
es passeja tota nua per les cel·les i dóna plaer als
presoners...però jo sense crosses ni cadenes...
(d'Iteràncies, interferències i grafitis, 1995)
presoners...però jo sense crosses ni cadenes...
(d'Iteràncies, interferències i grafitis, 1995)
CCXLVII
Dice Géo Norge que la poesía es la hija del carcelero que cada
noche se pasea totalmente desnuda por las celdas y da placer a
los prisioneros... mas yo sin muletas ni cadenas...
Etiquetas: Pere Bessó, poema
entrada de Pere Bessó a las
11/13/2009 12:09:00 a. m.
4 comentarios:
Poesía habita en ti y la llevas bajo la piel POETA
que tengas un día precioso
13 de noviembre de 2009, 11:14
Gracias, Elisa lichazul, te devuelvo el preciosismo de la luz que también anida en tus poemas.
Un abrazo.
Pere
13 de noviembre de 2009, 11:52
Hola:
Bonitos poemas, están geniales. El blog muy interesante.
Yo también soy de Valencia.
Un saludo
13 de noviembre de 2009, 18:39
Bona nit, Lola:
He visitat el teu blog que és ben agradós. T'escric en català de València, ja que ta mare és de llinatge Banyuls...
Serà un plaer que estiguem en contacte.
Pere.
13 de noviembre de 2009, 20:15
Publicar un comentario
Suscribirse a Enviar comentarios [Atom]
<< Inicio