DAGUERROTIP-PERE BESSÓ

Una tebiesa de pits
regirats
nodreix aquesta disbauxa.










DAGUERROTIP

Ella, cos de dona nua
per l’aiguaverda
del temps allunyat,
arriba de sobte,
trement, delerosa,
com a penyora del dubte,
ofereix només un llavi
corredís,
una porta mig oberta,
un robí destil·lat
sobre el meu viarany
de mans sense paratge.
Una tebiesa de pits
regirats
nodreix aquesta disbauxa.
Ella, petita Susanna,
amb roba silenciosa
de nina vetllada
cobreix estranys ginys.
Ella, encara nua, em guaita,
i un trau de pètals als ulls
es perd en la imatge
de l’hivern
que mai no ens arriba.


(de Pagaràs els ous de cugul, 1988)

DAGUERROTIPO

Ella, cuerpo de mujer desnuda
por el aguaverde
del tiempo alejado,
de pronto llega,
temblando, deseosa,
como prenda de la duda,
ofrece sólo un labio
corredizo,
una puerta medio abierta,
un rubí destilado
sobre mi sendero
de manos sin paraje.
Una tibieza de pechos
revueltos
alimenta esta orgía.
Ella, pequeña Susana,
con ropa silenciosa
de muñeca velada
cubre extraños ingenios.
Ella, todavía desnuda,
me vigila,
y un ojal de pétalos en los ojos
se pierde en la imagen
del invierno
que nunca nos llega.