L’ARRIBADA DE L’ÀNGEL DEL DESIG-PERE BESSÓ

Arribes amb l’escuma esguitada del somni,
com una postal inacabada que creuara el pont
de les aigües turbulentes,...

AUTOR DE LA FOTOGRAFÍA: Jep Flaqué Ferrús

L’ARRIBADA DE L’ÀNGEL DEL DESIG

Do the scissors make the mistakes,
or does the hand?
Judith Taylor

Arribes amb l’escuma esguitada del somni,
com una postal inacabada que creuara el pont
de les aigües turbulentes,
com una cançó d’algues de hores baixes
al fons dels llençols
i m’assenyales de l’índex.
Ets-dius- l’únic
que arribes amb la pols groguenca de la llum somorta,
tot deixant darrere els vidres i els llindars del dolor,
la sang dels darrers poemes
en la maquinària infernal de les substitucions.
Però, verament, no ets l’únic
que ha estat apareixent entre visions d’afalacs,
i gestos pietosament obscens dels dits,
encara que sí ajude al teu neguit l’ambigua criatura del mar
jugant a la passió amb la cola
o simplement traent notes de saxofó
de les seues escates.
Pell de malson potser,
no et negaré l’hospitalitat deguda,
però no deixaré que solaces la teua dignitat dolenta
en llit d’esclau.
Només puc oferir-te en aquest cartró-somni
un cansament de pedra tosca, fruites del llac i anèmones,
perquè recolzes el cap en el coixí del gat
mentre ens avança la filosa dels somnis de l’àngel del desig.

LA LLEGADA DEL ÁNGEL DEL DESEO

Do the scissors make the mistakes,
or does the hand?
Judith Taylor

Llegas con la espuma salpicada del sueño,
como una postal inacabada que cruzara el puente
de las aguas turbulentas,
como una canción de algas de horas bajas
al fondo de las sábanas
y me señalas con el índice.
Eres-dices- el único
que llegas con el polvo amarillento de la luz mortecina,
dejando atrás los vidrios y los umbrales del dolor,
la sangre de los últimos poemas
en la maquinaria infernal de las substituciones.
Pero, en verdad, no eres el único
que ha ido apareciendo entre visiones de carantoñas,
y gestos piadosamente obscenos de los dedos,
aunque sí ayude a tu desquicio la ambigua criatura del mar
jugando a la pasión con la cola
o simplemente sacando notas de saxofón
de sus escamas.
Piel de pesadilla acaso,
no te negaré la hospitalidad debida,
pero no dejaré que solaces tu dignidad doliente
en lecho de esclavo.
Sólo puedo ofrecerte en este cartón-sueño
un cansancio de piedra pómez, frutas del lago y anémonas,
para que descanses la cabeza en el cojín del gato,
mientras nos pasa de largo la rueca de los sueños del ángel del deseo.