DORRA MESSELMANI-PERE BESSÓ

La creació es troba al fons del vas,

com la muntanya de la llum al darrer pou del desert,

iLUSTRACIÓN TOMADA DE LA WEB










DORRA MESSELMANI

Je n’évite pas les chemins escarpés

Et n’appréhende pas la chute
Dans les flammes brûlantes.

Qui n’aime pas la montagne

Vivra éternellement au fond des vallées

...Abbou el Kacem Chebbi

La creació es troba al fons del vas, com la muntanya de la llum al darrer pou del desert, font ressequida de la matèria emmirallada, font de la baralla dels arrels que recela tota sendera aquesta vesprada que encamina a l’hivern, font de tots els focs que desarrelen la llum del feix mònada. Cala i crema el buit de principi que conté tota cosa, flor de primavera i carro de mort de les quatre estacions. La creació es menja el territori de les fosques més que no el marge d’un riu que perdé el nom entre les aigües en devessall. La creació és més que la sorra a les mans de la dona que dissol la redonesa del temps, el fang i l’argila, que el baf tebi als dits per al tall del vidre, que l’acupuntura del coure del silenci per a regal de la carícia que es fon amb els dibuixos de la henna, amb els colors de la mar de les roses de pedra o la porta a la manera del pany blau que du pel descamí de la vall a la vila de Den-den.


(de Quadern de Tunísia, 2009)

DORRA MESSELMANI

Je n’évite pas les chemins escarpés

Et n’appréhende pas la chute
Dans les flammes brûlantes.

Qui n’aime pas la montagne

Vivra éternellement au fond des vallées

...Abbou el Kacem Chebbi

La creación se halla en el fondo de la vasija, como la montaña de la luz en el último pozo del desierto, fuente resequida de la materia espejeada, fuente de la mixtura de raíces que recela toda senda esta tarde que encamina al invierno, fuente de todos los fuegos que desarraigan la luz del haz mónada. Prende y arde el vacío de principio que contiene toda cosa, flor de primavera y carro de muerto de las cuatro estaciones. La creación se come el territorio de las umbrías más que la orilla de un río que perdió el nombre entre las aguas en deshecho. La creación es más que la arena en las manos de la mujer que disuelve la redondez del tiempo, el barro y la arcilla, que el vaho tibio en los dedos para la saja del vidrio, que la acupuntura del cobre del silencio para el regalo de la caricia que se funde con los dibujos de la henna, con los colores de la mar de las rosas de piedra o la puerta a la manera del paño azul que conduce por el descamino del valle a la villa de Den-den.