CASTELL D’AMOR A MAGDALA-PERE BESSÓ

Ilustración tomada de la red








CASTELL D’AMOR A MAGDALA

Amor meu!... No em reconeixes?
Joshua Ben Joseph

Anna Botella escriu un poema adúlter
el somni d’una altra Magdalena
una endura de set anys al desert
el vent és el seu amic de natura suau
com un sonar del segle XII a la Provença
llaüt flauta dolça de canya
que li alçàs el pudor
a l’altura dels llargs cabells
la llefiscosa lluna
miquetes de pa àzim els mugrons
la seua torxa de melis en la nit fosca
els escorpins els seus servents de cova
aquesta astuta hàbil calma
la mà al pit la cuirassa al cor
la mà al flascó de perfums
debat sensitiu teològic de l’ungüent de Miriam
rosa oli de palmera i gesmil
vi roig dels raïms de Syra
llet d’ametla
tres-cents denaris d’essència de vara de Jessé
ungiment dels pecats de la bellesa
de la carn
de l’esperit
Ella que estimà tant els peus de l’home
entre els hòmens
Jo llanguesc encara per les empremtes
de semblant amor

CASTILLO DE AMOR EN MAGDALA

¡Amor mío!... ¿No me reconeixes?
Joshua Ben Joseph

Anna Botella escribe un poema adúltero
el sueño de otra Magdalena
una endura de siete años en el desierto
el viento es su amigo de natura suave
como un tañer del siglo XII en la Provenza
laúd flauta dulce de caña
que le alzara el pudor
a la altura de los largos cabellos
la viscosa luna
miguitas de pan ácimo los pezones
su antorcha de coraznada en la noche obscura
los escorpiones sus sirvientes de cueva
esta astuta hábil calma
la mano en el pecho la coraza en el corazón
la mano en el frasco de perfumes
debate sensitivo teológico del ungüento de Miriam
rosa aceite de palmera y jazmín
vino rojo de las uvas de de Syra
leche de almendra
trescientos denarios de esencia de nardos
ungimiento de los pecados de la belleza
de la carne
del espíritu
Ella que amó tanto los pies del hombre
entre los hombres
Languidezco todavía por las huellas
de tal querer