VELLA AMANT EN CADIRA DE RODES-PERE BESSÓ

Ilustración tomada de la red








VELLA AMANT EN CADIRA DE RODES

De la llum del teu cos
naixien ocells.
De la carn de l’edat,
hui només fulguren cudols.
Un paisatge entremaliat de silencis
i remors de complicitats estèrils
on cada esclat polsegós
de foc és l’avís
incostestable de la mort
de les paraules,
ja només matèria putrefacta…
si de cas, recorda, meuca alesiada,
al camp dels lliris
i dels voltors
que senten la putrefacció
pujar als genolls
antany orgullosos
a la fi de l’estiu:
àdhuc els grills esplendiren
damunt de la gespa ressequida
que convida a l’abandó últim,
a l’àgape de les petites bèsties
en ser capaç d’alçar-te
de bell nou
damunt de la llum
que t’encarcera
o t’emmarida al ferro,
a l’estructura metàl·lica
l’última volta.



(de Només per a dones, 2008)

VIEJA AMANTE EN SILLA DE RUEDAS

De la luz de tu cuerpo
nacían pájaros.
De la carne de la edad
hoy sólo fulguran guijarros.
Un paisaje intrincado de silencios
y rumores de complicidades estériles
donde cada reventón polvoriento
de fuego es el aviso
incostestable de la muerte
de las palabras,
Ya sólo materia putrefacta…
si acaso, recuerda, puta lisiada,
en el campo de los lirios
y de los buitres
cómo huelen la putrefacción
subir a las rodillas
antaño orgullosas
al final del estío:
incluso los grillos resplandecieron
sobre el césped reseco
que invita al abandono último,
al ágape de las bestezuelas
al ser capaz de alzarte
de nuevo
sobre la llum
que te encarcela
o te enmarida al hierro,
a la estructura metálica
por última vez.