PLUJA I NEU-PERE BESSÓ

Ilustración tomada de la red

PLUJA I NEU

You know the first time I traveled out

in the rain and snow,

I didn't have no payroll,

Not even no place to go.
Canned Heat

Els cossos que un dia estimares
col·leccionen objectes en el territori despullat
de Laura,
on l’única esperança és la davallada a les misèries
de l’alta i pietosa Poesia.
El fiador dels circells als matolls de l’ànima
-or del crepuscle de ferroveller,
ambre de l’insecte atrapat en l’edat de l’enuig,
pedretes del joc dels dits d’Andreu el Monjo-
deixa que la carn parle dels lligams
en la definició d’amor
dels penjolls al mercat de les panolles,
dels anells furtats i les andròmines
a la cambra dels mals endreços.
La divisió sense la mixtura dels porus
del ganivet esmolat
amb l’apex de la llengua del vent
que no els ratlla,
la divisió sense el repartiment dels focs,
el vis-à-vis dels diablets de la llar,

satisfà.

En aquest moviment manat de la memòria manllevada,

els ritmes d’ona dels cossos damunt del rail jauen
a l’aguait de l’atzar del poema:
truc o tracte. Es multipliquen, però, a la carretera
canned heats de bell nou a la via dels bells suïcides,

signes punyents apuntant vers enlloc.
Al desert d’aquest temps àcid de llima i pacotilla
un cos buit que es vol únic es plega cap avall,
torca la terra amb la mà oberta.

El vel negre talla el diamant, el descara.

La direcció escala avall és la dansa de l’oblit
dels panteixets.

La moció dels sentits anats és rovell en closca d’ostra,
preu de xavo de cantó esquerdat
entre els llavis de la serp,
niu de la pedra. En taüts maldestres
els cossos col·leccionen objectes.

(constel·lacions de cudols i petxines,
plomes d’ocells melangiosos,
llapis de llavis,
fulletes de paper de seda amb memòria d’esperma i saliva).

El moviment de l’ànima mecànica es conté

en la mateixa incontinència,
pulsió,
ombra de l’enuig,
orina. En la palma oberta del cos
els objectes s’acomoden separadament
i s’escolen. No confonen, però, la litúrgia
dels vells amants en una estranya unitat de l’ésser.

LLUVIA Y NIEVE

You know the first time I traveled out

in the rain and snow,

I didn't have no payroll,

Not even no place to go.
Canned Heat

Los cuerpos que un día amaste
coleccionan objetos en el territorio despojado
de Laura,
donde la única esperanza es el descenso a las miserias
de la alta y piadosa Poesía.
El fiador de los zarcillos en los matorrales del alma
-oro del crepúsculo de chatarrero,
ámbar del insecto atrapado en la edad del enojo,
piedrecillas del juego de los dedos de Andrés el Monje-
deja que la carne hable de las ataduras
en la definición de amor
de los colgajos en el mercado de las mazorcas,
de los anillos hurtados y los cachivaches
del cuarto trastero.
La división sin la mixtura de los poros
del cuchillo afilado
con la punta de la lengua del viento
que no los ralla,
la división sin el reparto de los fuegos,
el vis-à-vis de los diablillos del lar,

satisface.

En este movimiento mandado de la memoria prestada,

los ritmos de ola de los cuerpos sobre el riel yacen
al acecho del azar del poema:
truco o trato.

Se multiplican, sin embargo, en la carretera
canned heats de nuevo en la vía de los bellos suicidas,

signos punzantes apuntando hacia lugar alguno.
En el desierto de este tiempo ácido de lima y pacotilla
Un cuerpo vacío que se quiere único se pliega hacia abajo,
enjuga la tierra con la mano abierta.

El velo negro talla el diamante, lo descara.

La dirección escalera abajo es la danza del olvido
de los jadeos.

La moción de los sentidos idos es herrumbre en caparazón de ostra,
precio de ochavo de cantón agrietado
entre los labios de la serpiente,
nido de la piedra. En torpes ataúdes
los cuerpos coleccionan objetos.

(constelaciones de guijarros y conchas,
plumas de pájaros melancólicos,
lápiz de labios,
hojitas de papel de seda con memoria de esperma y saliva).

El movimiento del alma mecánica se contiene

en la incontinencia misma,
pulsión,
sombra del enojo,
orina. En la palma abierta del cuerpo
los objetos se acomodan separadamente
y se cuelan. No confunden, sin embargo, la liturgia
de los viejos amantes en una extraña unidad del ser.