ALLÒ NOSTRE-PERE BESSÓ-

Ilustración tomada de la red








ALLÒ NOSTRE

That noise which the dagger makes while rusting.
Ülkü Tamer
(en versió anglesa de Talat Sait Halman)

El món canvia segons que els ocells ens fiten. Els seus claus són vaivens de les ones soles que venen del resplendor més recòndit, de les llànties enceses en el mar per a mostrar-nos el desvalgut desvergonyiment dels ocells més nostres, òliba, cadernera o oreneta, en els colps baixos del cor, l’estalonament de la seua cridòria en la nostra memòria, les variacions de l’empremta dels seus ulls que ens contemplen des del mite, des de l’herba freda on creix l’arbre del poema fosc, des del silenci de la daga que es rovella a la gola, des del núvol que esquinça el somni de les ales trencades a trenc d’alba…


(de Aigües turques, agost 2010, inèdit)

LO NUESTRO

That noise which the dagger makes while rusting.
Ülkü Tamer
(en versió anglesa de Talat Sait Halman)

El mundo cambia según los pájaros nos miran fijamente. Sus clavos son vaivenes de las olas solas que llegan del resplandor más recóndito, de las lámparas encendidas en el mar para mostrarnos la desvalida desvergüenza de los pájaros más nuestros, lechuza, jilguero o golondrina, en los golpes bajos del corazón, el apuntalamiento de su griterío en nuestra memoria, las variaciones de la huella de sus ojos que nos contemplan desde el mito, desde la hierba fría donde crece el árbol del poema obscuro, desde el silencio de la daga que enmohece en la garganta, desde la nube que desgarra el sueño de las alas rotas al romper el alba…