MEMÒRIA DE FAZIL HÜSNÜ DAGLARCA-PERE BESSÓ

FAZIL HÜSNÜ DAGLARCA

MEMÒRIA DE FAZIL HÜSNÜ DAGLARCA

Wild flowers cast their spell before dawn
Without memories or sleep.
Mint is their lure.
Fazil Hüsnü Daglarca
(en versió anglesa de Talat Sait Halman)

Les aigües són més sabedores
que nosaltres.
Com les ales més altes del nostre afany
veuen la llum de la nit
més prompte
i reconeixen la polsada del maldecap
en les temples,
el suau aleteig de l’ocell marcit del desamor
picant encara als solcs del front
l’escuma i les lluernes de la soledat,
aigües fosques de l’espill darrer,
aigües que transporten l’eco de la veu
despullada del poeta fins al silenci.
Com flors silvestres amollen el seu encanteri blau
abans de trencar l’alba.
Més saberdores que nosaltres,
toquen el nostre albir amb les mans sagrades
del rierol del vers més ocult al desig
del poeta que somia: Déu és
un home senzill que aguaita la vertut del poema,
el perfum del pinsà que se’n vola.




(de Aigües turques, agost 2010, inèdit)

MEMORIA DE FAZIL HÜSNÜ DAGLARCA

Wild flowers cast their spell before dawn
Without memories or sleep.
Mint is their lure.
Fazil Hüsnü Daglarca
(en versión innglesa de Talat Sait Halman)

Las aguas son más sabedoras
que nosotros.
Como las alas más altas de nuestro afán
ven la luz de la noche
más pronto
y reconocen el pulso del dolor de cabeza
en las sienes,
el suave aleteo del pájaro ajado del desamor
picando todavía en los surcos de la frente
la espuma y las claraboyas de la soledad,
aguas obscuras del espejo último,
aguas que transportan el eco de la voz
desnuda del poeta hasta el silencio.
Como flores silvestres abandonan su hechizo azul
antes de romper el alba.
Más saberdoras que nosotros,
toquen nuestro albedrío con las manos sagradas
del arroyo del verso más oculto al deseo
del poeta que sueña: Dios es
un hombre sencillo que aguarda la virtud del poema,
el perfume del pinzón que alza el vuelo.