ADMONICIÓ PRIMERA

Imagen tomada de la red







ADMONICIÓ PRIMERA

Qui arribe a escoltar la música de les fraules,
obrirà sentors de gesmil a les paumes d'estiu de bell nou
i fregarà llavis d'ametista als genolls més fidedignes de rosada,
estrel·les d'escurçons pelegrins niuaran als dits
òrfens de tanta estima necessària...
Qui descobresca l'antre del desig feréstec,
furtara, volador sens mesura, els panys de la memòria
escapolida
a la llinda dels esgarranys porucs del teu cos de Càncer.



(de Planetari, 1989-1991)

ADMONICIÓN PRIMERA

Quien llegue a escuchar la música de las fresas,
abrirá aromas de jazmín nuevamente en las palmas de verano
y rozará labios de amatista en las rodillas más fidedignas de rocío,
estrellas de víboras peregrinas anidarán en los dedos
huérfanos de tanta estima necesaria...
Quien descubra el antro del deseo fiero,
hurtará, volador sin mesura, los paños de la memoria
escabullida
en el umbral de los temerosos desgarros de tu cuerpo de Cáncer.