MEZQUITA DE SULTANAHMED-PERE BESSÓ
Mezquita de Estambul
MEZQUITA DE SULTANAHMED
you get a shiver in the dark
Dire Straits
La carícia blava de la llum fereix els arrels de la memòria al dellà del centre més fosc del teu neguit.
(De Aigües turques, 2010)
MEZQUITA DE SULTANAHMED
you get a shiver in the dark
Dire Straits
La caricia azul de la luz hiere las raíces de la memoria más allá del centro más obscuro de tu desasosiego.
Etiquetas: Pere Bessó, poema
entrada de Pere Bessó a las
9/24/2010 02:03:00 a. m.
4 comentarios:
Me encata la imagen de la mezquita
y lo que has escrito, como siempre una entrada
de maravilla, te dejo un beso grande!
24 de septiembre de 2010, 2:46
Gracias, fay.
Y, cómo no, por ese beso.
Pere.
24 de septiembre de 2010, 10:51
Quina oxymoron més ben trobada. Caricies blaves que fereixen!!! I és que de vegades quan acaronem els records entren en un estat de melangia i enyor que ens porten cap un dolor molt cruel.
Hui no he tingut cap problema per entrar des del face. Vaig a fer-me seguidora i així serà més fàcil entrar des del blogger.
B7s
26 de septiembre de 2010, 12:54
Sí, així és, amiga.
I, a més, la sorpresa de trobar-te amb una capital que no s'esdevé estranya ni tan sols a la memòria, al dellà del déjà vu (e). Una sensació de llum blava que et fereix de melangia.
Istambul i el somni de la crueltat més dolça.
Més besets per a tu.
Pere.
26 de septiembre de 2010, 13:58
Publicar un comentario
Suscribirse a Enviar comentarios [Atom]
<< Inicio