VIURE ÉS UN FURT-PERE BESSÓ

Imatge presa de la xarxa

VIURE ÉS UN FURT

Per a l’André Cruchaga



Sóc una rosa
que no sentí les paraules dolces
Mehmet Erte

Contaminat per la mirada en el espill que llepa un gat carrerer miolant a les portes de la mansió de Varlik el pensament és ara una cambra bullent al llindar de la consciència un pou d’aigües fosques una set de llum que no assacia no il•lumina una penombra de llamps que ni tan sols assetja pedres carregades de la metralla del temps que porta al cor el poeta llàgrimes de sang d’àngels al rescat del somni rabent sense memòria l’anècdota del desamor masquerada pel tuf dels versos d’anys a la intempèrie deixalles còpia dessenyada ànima nua tria la solidesa nocturna del fanal originari la mirada dansa en la natura d’òrbites buides davallada ingènua al foc a la pluja al jardí blau que l’argent viu rosega



(de Aigües turques, 2010)

VIVIR ES UN HURTO

Para André Cruchaga



Soy una rosa
que no oyó las palabras dulces
Mehmet Erte

Contaminado por la mirada en el espejo que lame un gato callejero maullando a las puertas de la mansión de Varlik el pensamiento es ahora una habitación hirviente en el umbral de conciencia un pozo de aguas obscuras una sed de luz que no sacia no ilumina una penumbra de rayos que ni siquiera asedia piedras cargadas de la metralla del tiempo que lleva en el corazón el poeta lágrimas de sangre de ángeles al rescate del sueño raudo sin memoria la anécdota del desamor tiznada por el tufo de los versos de años a la intemperie sobras copia en desatino alma desnuda elige la solidez nocturna del farol originario la mirada danza en la naturaleza de órbitas vacías descenso ingenuo al fuego a la lluvia al jardín azul que el azogue remuerde