L’AMOR ÉS L’ÚLTIMA HAIMA DEL NÒMADA

Imatge presa de la xarxa

L’AMOR ÉS L’ÚLTIMA HAIMA DEL NÒMADA

Canviar la coberta ratada
del coixinet de l’amor
au fènix
Bengü Özsoy

pou de pedra caiguda l’arrel de la passió espill trencat de mur infinit –Züleyha de testa fluixa Yusuf i jo i l’altre- hematoma ocult al pit sagnant la nit cerimònia del te amarg en vol de gavines la cambra en què vesses les aigües de la saó que mai no beuré bossetes d’arena bes al bescoll totes les cordes de la tristesa en intenció d’espart matxucat damunt del melic no deixar el desig de món sense sortir del mar de Marmara
(de Aigües turques, 2010)

EL AMOR ES LA ÚLTIMA JAIMA DE LOS NÓMADAS

Cambiar la cubierta desgastada
de la almohadilla del amor
ave fénix
Bengü Özsoy

pozo de piedra caída la raíz de la pasión espejo roto de muro infinito –Züleyha casquivana Yusuf y yo y el otro- hematoma oculto en el pecho sangrante la noche ceremonia del te amargo en vuelo de gaviotas la habitación en que viertes las aguas de la sazón que nunca beberé bolsitas de arena beso en la nuca todas las cuerdas de la tristeza en intención de esparto machucado sobre el ombligo no dejar el deseo de mundo sin salir del mar de Marmara