RÀFECS

Imatge presa de la xarxa

RÀFECS

Potser la poesia és el color del foc a l’aigua

A. Hicri Izgören

A voltes la vida són els grans d’un rosari d’ambre. És llavors que l'escriptura del poema -església o txeca- s'assembla a la música del violí trencat o el colp a l'esquena del bolic de tristesa, el teuladí que cerca el batec de la sang a l'aigua freda de la mort que du la pluja de l'edat als ràfecs...

(de Aigües turques, 2010)

ALEROS

Acaso la poesía sea el color del fuego en el agua

A. Hicri Izgören

A veces la vida son las cuentas de un rosario de ámbar. Es entonces cuando la escritura del poema -iglesia o checa- se asemeja a la música del violín roto o al golpe en la espalda del petate de tristeza, al gorrión que busca el latido de la sangre en el agua fría de la muerte que lleva la lluvia a los aleros…