MEMBRANÇA DE TALIP APAYDIN

Imatge presa de la xarxa

MEMBRANÇA DE TALIP APAYDIN

La vida és un cossí d’aigua de fumar

Talip Apaydin

Clímax


L’estació del desamor
abans d’imaginar la saó a l’infern
a l’edat de la desfloració del prepuci
els díes d’abril
els beneficis de la gota d’aigua cap a la soledat
les nits de les muntanyes del desig boiroses
sense saber que la seua crueltat encara engendra
els ulls del món guareixen l’ullada lleganyosa de l’amada
un pitxeret al desert sol
una cadira de braços de la casa deshabitada
un escorrim d’aigua bevible

[L’egoïsme més pudent ens arrossega pel temps i ens redueix al punt zero: oïdes cegues, llavis sords entre nosaltres
la veu dels amants insensibles a la bellesa de les herbes secretes potser qui ho sap en un bell sacsar i assaciar la brutícia amb la set purificada]

d’una font de la vida als núvols dels ulls de les oïdes dels llavis
-aquella pel•lícula de joves La deu de la donzella-
jo servava la dèria
a la butxaca del sexe el mocador del semen
he recordat l’amagatall de les pluges
S’escola el riu de la pena
dins de mi l’amor
l’olor de la terra al meu poble de la consciència
és tan feixuc fer al gust de tots
ah, aqueixa veu de la llunyania que ara és en dubte,
fins i tot si sóc a la saga

(de Aigües turques, 2011)

REMEMORANZA DE TALIP APAYDIN

La vida es un recipiente de agua de fumar

Talip Apaydin

Clímax




La estación del desamor
antes de imaginar la sazón en el infierno
en la edad de la desfloración del prepucio
los dias de abril
los beneficios de la gota de agua hacia la soledad
las noches de las montañas del deseo enbrumadas
sin saber que su crueldad aún engendra
los ojos del mundo sanan la ojeada legañosa de la amada
un jarroncillo en el desierto solo
un sillón de la casa deshabitada
un hilillo de agua bebible

[El egoísmo más apestoso nos arrastra por el tiempo y nos reduce al punto cero: oïdos ciegos, labios sordos entre nosotros
la voz de los amantes insensibles a la belleza de las hierbas secretas quizás quién sabe en un hermoso agitar y saciar la suciedad con la sed purificada]

de una fuente de la vida en las nubes de los ojos de los oídos de los labios
-aquella película de jóvenes El manantial de la doncella-
yo conservaba la manía
en el bolsillo del sexo el pañuelo del semen
he recordado el escondite de las lluvias
Fluye el río de la pena
dentro de mí el amor
el olor de la tierra en mi pueblo de la conciencia
és tan pesado obrar al gusto de todos
ah, esa voz de la lejanía que ahora se halla en duda,
incluso si estoy a la zaga