SAMAR

Imatge presa de la xarxa

SAMAR

llegado al fin:

su nada

Salvador F. Cava

No hi haurà Samària que ens salve,
ni l'abillament de cent focs
ni la lluminària esparsa
pel borrissol generós del teu ventre,
ginesta en el temps de les mares bruixes
que no sonaran mai la música
de l'horitzó al pas de ponent,
però tampoc no ens oferiran el saquet
de semences de cardamom
de les mans dels penjats,
no hi haurà cap passió per als ulls
que ceguen les pedres polides
del riu suïcida, cap fosc cristall anònim
per al somniafreds de l'instant de l'amor
en terra nullius.


(inèdit, 11 juliol 2011)

SAMAR

llegado al fin:

su nada

Salvador F. Cava

No habrá Samaria que nos salve,
ni la vestimenta de cien fuegos
ni la luminaria esparcida
por el vello generoso de tu vientre,
retama en el tiempo de las madres brujas
que no sonaran nunca la música
del horizonte al paso de poniente,
pero tampoco nos ofrecerán el saquito
de semillas de cardamomo
de las manos de los colgados,
no habrá pasión para los ojos
que ciegan las piedras pulidas
del río suicida, obscuro cristal anónimo
para el sueñafríos del instante de amor
en tierra de nadie.