DESPRÉS DE L’AMOR LA BALADA

Imatge presa de la xarxa

DESPRÉS DE L’AMOR LA BALADA

el vent

sacsant com una lona de sang

Arif Berberoğlu

Jo naixí de les cendres del regne del desamor
com un príncep feixuc de conte de fades caiguí
No ultrapasse l’amor
en aquesta terra de foc i rèptils
la flor més noble de les roses de l’infern
tocà el vent de muntanya
aquest poema aïllat dels teus ulls vigila
el rierol fosc al paratge dels àlbers
el fi dolor de la consciència polsegosa dels camins
cremant la pólvora d’amor,
immersió de pluja en xanques d’aigua
el cor maragda de la pluja per aquella dona
gitada en un vellut de flors estranyes
balada en boca de l’abisme

(de Aigües turques, 2010)

DESPUÉS DEL AMOR LA BALADA

el viento

sacudiendo como una lona de sangre

Arif Berberoğlu

Yo nací de las cenizas del reino del desamor
como un príncipe torpe de cuento de hadas me caí
No pase el amor
en esta tierra de fuego y reptiles
la flor más noble de las rosas del infierno
tocó el viento de montaña
este poema aislado de tus ojos vigila
el arroyo obscuro en el paraje de los álamos
el fino dolor de la conciencia polvorienta de los caminos
ardiendo la pólvora del amor,
inmersión de la lluvia en zanjas de agua
el corazón esmeralda de la lluvia para la mujer
echada en un terciopelo de flores extrañas
balada en la boca del abismo