L’oceller de les mans buides-PERE BESSÓ

Pájaro. Fotografía tomada de Gallery Photo



L’oceller de les mans buides

A l’Encarna Sant-Celoni i Verger.

Balb, com un ocell innocent, et consumeixes

en aquesta basseta de les ànimes en pena,

merla dels núvols negres,

adamantina,

com l’ala de les aigües,

en la caiguda mateixa la imperfecció dels teus,

vítol de l’amor de serralada,

mentre t’enguls el llinatge fosc del país que t’esbufega,

el vesc de la lliga,

el filferro,

la tanca,

la línia de barra indefinida en un horitzó de presagis,

l’escuma de mar endins de birra calda a la balada de Tom Waits

o el biaix de les sinagües de la merla al passeig dels lliris pudents

del capvespre,marceixes i amargues les galtes del temps de les atzeroles

amb aigua de borratges en aquesta sentina enrunada

del carrer de Dalt al barri del Carme,

sempre, però, a l’aguait dels catúfols dels petits vicis.

El pajarero de las manos vacías

A Encarna Sant-Celoni i Verger.

Aterido, como un pájaro inocente, te consumes

en este balsón de las almas en pena,

mirlo de las nubes negras,

adamantino,

como el ala de las aguas,

en la caída misma la imperfección de los tuyos,

vítor del amor de cordillera,

mientras engulles el linaje umbrío del país que te resuella,

el muérdago de la liga,

el alambre,

el cercado,

la línea de barra indefinida en un horizonte de presagios,

la espuma de mar adentro de birra caliente en la balada de Tom Waits

o el bies de las enaguas del mirlo en el paseo de los lirios hediondos

del atardecer, ajas y amargas las mejillas del tiempo de las acerolas

con agua de borrajas en esta sentina derrocada

de la calle de Arriba del barrio del Carmen,

pero siempre al acecho de los cangilones de los vicios pequeños.