DESOLACIÓ DE CHARLES SIMIC-PERE BESSÓ

Warren B. Davis, USA







DESOLACIÓ DE CHARLES SIMIC

Quan la núbil Flora somia
al voltant del coixí
en la fulla daurada que cau
i serpenteja,
és bo de tindre una dona
vinguda en anys
rondinejant-te llavors.
Deixa-la mormolejar-te confessions
i confidències davant de l’escena imaginària,
fitar-te amb un somrís afectat
el posat satisfet de la conquesta.
Deixa-la arromangar-se les mànegues,
esmotxar-se els cabells o soltar-se el monyo,
com encoratjada tavernera fosca
olent a sopa d’alls i galls capons a l’ast.
Deixa-la que s’ajugue la cinta tramposa
del tafur marcat
o la bíblia de naips del clergue envinat,
en veure si n’és de primeres que es despassa
la camisa
o prefereix la delectança dels botons de la brusa,
a poc a poc.
Alcapdavall caurà la fulla, Flora,
Com cau el vespre i és vençut el roure,
a destralades,
mentre delicadament penses que encara ets
en edat de meréixer.

DESOLACIÓN DE CHARLES SIMIC

Cuando la núbil Flora sueña
alrededor de la almohada
en la hoja dorada que cae
y serpentea,
es bueno tener una mujer
venida en años
rondándote entonces.
Déjala murmurarte confesiones
y confidencias ante la escena imaginaria,
observarte con una sonrisa afectada
la pose satisfecha de la conquista.
Déjala recogerse las mangas,
desmocharse los cabellos o soltarse el moño,
como animosa tabernera hosca
oliendo a sopa de ajos y gallos capones al ast.
Déjala que se juegue la cinta tramposa
del tahur marcado
o la bíblia de naipes del clérigo avinado,
al ver si es de primeras que se desabrocha
la camisa
o prefiere la delectación de los botones de la blusa,
poco a poco.
A fin de cuentas caerá la hoja, Flora,
como cae la tarde y es vencido el roble,
a hachazos,
mientras delicadamente piensas que todavía estás
en edad de merecer.


(de Només per a dones, 1988)