En este blog podrá leer poemas del poeta valenciano Pere Bessó en catalán y Español/Castellano. También puede leer su vasta obra en su sitio web: http://perebesso.com

domingo, 25 de octubre de 2009

FILLA DE BETEL-PERE BESSÓ

Em dus cistelles buides com si foren caixetes de jade
al marge dels camps d’alfals, ...
Fotografía: El país, España









FILLA DE BETEL





Read your hand in the mirror:
this is your only chance
to be the victim.
Lindsey Wallace


We know why
you carry our white boxes
to the edge of the alfalfa, to the figs
& raspberries. You take our honey
because we let you. We pollinate the fields
because we are the fields.
Rachel Zucker


Ells lliuraren a Jacob tots els déus estranys que portaven i els anells que lluien
a les seues orelles, i Jacob els soterrà davall de l’alzina…
Llibre del Gènesi




Em dus cistelles buides com si foren caixetes de jade al marge dels camps d’alfals, dels bancals de figues paleres i de les taules de gerdons de rosada. Em prens la goteta de mel perquè t’ho permet i, en comptes d’endinsar-te en l’espill victimari de la mà, em lliures al damunt i d’una bufada tota la pols de les pors antigues. Em pol·linitzes el poema, perquè jo mateix, a despit dels circells al lòbul de deessa estranya, sóc el poema.








HIJA DE BETEL






Read your hand in the mirror:
this is your only chance
to be the victim.
Lindsey Wallace


We know why
you carry our white boxes
to the edge of the alfalfa, to the figs
& raspberries. You take our honey
because we let you. We pollinate the fields
because we are the fields.
Rachel Zucker


Ells lliuraren a Jacob tots els déus estranys que portaven i els anells que lluien
a les seues orelles, i Jacob els soterrà davall de l’alzina…
Llibre del Gènesi






Me traes cestas como si fueran cajitas de jade a orillas de los campos de alfalfa, de los bancales de higos de pala y de las tablas de frambuesas de rocío. Me coges la gotita de miel porque te lo permito y, en lugar de adentrarte en el espejo victimario de la mano, me echas encima y de un soplo todo el polvo de los miedos antiguos. Me polinizas el poema, porque yo mismo, a despecho de los zarcillos en el lóbulo de diosa extraña, soy el poema.

Etiquetas: ,

2 comentarios:

Blogger María Sonia Quevedo Hoyos ha dicho...

Pere, el contenido de este poema tiene la belleza del jade, la dulzura de los higos y todo un mundo de símbolos para recrear la mente.
Me ha encantado.

Sonia Quevedo

27 de octubre de 2009, 2:57

 
Blogger Unknown ha dicho...

The lines you attribute to Rachel Zucker are from Nick Flynn's "Blind Huber" --

27 de octubre de 2009, 11:46

 

Publicar un comentario

Suscribirse a Enviar comentarios [Atom]

<< Inicio