MEMBRANÇA D'ARTHUR RIMBAUD-PERE BESSÓ

Ophélie











MEMBRANÇA D'ARTHUR RIMBAUD









Una rosa, Ophélie, ingènua t'envie.
Aquesta absència de cabells desemboscats
als meus dits em grata l'esperit.
El cor em batega com ram de murtra
enmig del foc,
i tem que a trenc d'alba el teu cos
no nade voltat i silenciós entre les algues.




(de La terra promesa, 1993-1994)











REMEMBRANZA DE ARTHUR RIMBAUD








Una rosa, Ophélie, ingenua te envío.
Esta ausencia de cabellos desemboscados
en mis dedos me araña el espíritu.
El corazón me late como ramo de mirto
en medio del fuego,
y temo que al amanecer tu cuerpo
nade vuelto y silencioso entre las algas.