NOCES-PERE BESSÓ

Cadascú ompli la seua pell
de pedres, flors de vall allunyada,

NOCES

Cadascú pren força i comiat
de la seua pell,
fibló atmela, descobreix
un estel més,
la seua constel·lació
que mai no ha vist la nit.

Cadascú ompli la seua pell
de pedres, flors de vall allunyada,
comença a ballar aleshores,
amb la llum de les seues pròpies estrelles…

Aquell qui segueix fins trenc d’alba,
aquell qui no parpalleja, no beca
ni ejacula
es guanya la pell, la remor i la luxúria.
Aquest joc, però, es juga poques voltes
Sàviament.


(de Pagaràs els ous de cugul, 1988)

NUPCIAS

Cada cual toma fuerza y despedida
de su piel,
aguijón almendra, descubre
una cometa más,
su constelación
que nunca ha visto la noche.

Cada cual llena su piel
de piedras, flores de valle alejado,
empieza a bailar entonces,
con la luz de sus propias estrellas…

Aquél que sigue hasta romper el alba,
aquél que no parpadea, no da cabezadas
ni eyacula
se gana la piel, el rumor y la lujuria.
Este juego, sin embargo, se juega pocas veces
sabiamente.