ROSA MENOR-PERE BESSÓ
Claude Monet
ROSA MENOR
A la meua germana
els núvols li creixen als pits
per a deixar lliures les ungles,
arrapar les aigües
del somni
i saltironar la sang dels follets
que l’habiten sota les aixelles,
i li llepen els ossos
amb la seua llengua de foc
o fan reverberar les ombres
del desig,
els escalfreds de l’ànima,
la certesa de la nit de pètals caiguts…
Els ulls, però, la soledat li nafra,
com la visió més diàfana,
fidel de la pròpia absència.
(de Només per a dones, 2009)
ROSA MENOR
A mi hermana
las nubes le crecen en los pechos
para dejar libres las uñas,
arañar las aguas
del sueño
y brincar la sangre de los duendes
que la habitan bajo las axilas,
y le lamen los huesos
con su lengua de fuego
o hacen reverberar las sombras
del deseo,
los escalofríos del alma,
la certeza de la noche de pétalos caídos…
Los ojos, sin embargo, la soledad le llaga,
como la visión más diáfana,
fiel de la propia ausencia.
Etiquetas: Pere Bessó, poema
3 comentarios:
Qué hermoso e intenso poema, Pere.
Siempre es un placer leerte.
Un beso con cariño
Anna
12 de marzo de 2010, 21:59
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
12 de marzo de 2010, 23:05
Gràcies, Anna/Ana:
Tu que em llegeixes amb bons ulls.
Besets a pleret.
Pere
12 de marzo de 2010, 23:07
Publicar un comentario
Suscribirse a Enviar comentarios [Atom]
<< Inicio