XCIII-PERE BESSÓ
A la pedra lluminosa i madura del teu sexe un sabre apaivagat en nit fangosa.
(de Iteràncies, interferències i grafitis [1993-1994], 1995)
XCIII
En la piedra luminosa y madura de tu sexo un sable apaciguado en noche fangosa.
Etiquetas: Pere Bessó, poema
2 comentarios:
I l'atàvica dansa del fru-fru dels déus.
Una abraçada, mestre.
Salut i Terra
13 de junio de 2010, 8:51
Ai el fru-fru de la seda de les mitges negres de les deesses, semblant a la tovalloleta japonesa que recordava el mestre Ezra Pound en veure la noia asseguda en tamborinet alt davant de la barra de l'hotel, que indolentment creuava i descreuava les cuixes, ai.
S'acabava llavors el seriós debat al voltant de la metafísica del grup de seriosos poetes i professors amb el seu sherry o te de mitja vesprada...
Una abraçada, Paco.
13 de junio de 2010, 12:51
Publicar un comentario
Suscribirse a Enviar comentarios [Atom]
<< Inicio