ORFEU ROIG

Imatge presa de la xarxa

ORFEU ROIG

Trenquen el cel les aus

i a cada buit em sobta la incertesa

d’una altra ombra perduda.

Vicent Alonso

Diposites a la taula la cadernera amb fil d’aram a les ales i hi acostes el gerro de lliris pudents. Hauràs d’escriure premonitòriament un vers de comiat a les estovalles, perquè la natura morta no desdiga que al regne de les ombres també hi ha utopia.

(de El gran cafetar, 26 setembre 2011)

ORFEO ROJO

Rompen el cielo las aves

y a cada vacío me asalta la incertidumbre

de otra sombra perdida.

Vicent Alonso

Depositas en la mesa el jilguero con alambre en las alas y le acercas el jarrón de lirios malolientes. Habrás de escribir premonitoriamente un verso de despedida en el mantel, para que el bodegón no desdiga que en el reino de las sombras también hay utopía.