BENVOLGUT CAMARADA

Imatge presa de la xarxa

BENVOLGUT CAMARADA

Puis tout disparaît

l’un des deux a absorbé l’autre

Pierre Reverdy

Bella és la caiguda de la randa a meitants de setembre: als teus ulls de fràgil geni, un filiu de sofre, un aguait de pena que milita sense fissures, la vella paròdia de l’exultància de la mirada cap a l’estàtua de fang que s’obrí a la sang, la tasseta de te amb una fulla de la balconada de magnòlies com a mena de disposició a l'exercici morigerat per a l’entrada cilial de l’hivern. La teua flaire serà de la rosa que llangueix al bell mig de les algues.

(de El gran cafetar, 22 setembre 2011)

QUERIDO CAMARADA

Puis tout disparaît

l’un des deux a absorbé l’autre

Pierre Reverdy

Bella es la caída de la randa a mediados de setiembre: en tus ojos de frágil genio un hilillo de azufre, un asomo de pena que milita sin fisuras, la vieja parodia de la exultancia de la mirada hacia la estatua de barro que se abrió a la sangre, la tacita de té con una hoja de la balconada de magnolias como suerte de disposición al ejercicio morigerado para la entrada cilial del invierno. Tu olor será de la rosa que languidece en medio de las algas.