MEMORIAL PARA KO UN-PERE BESSÓ
Una nit de ceps de lluna embriaga
MEMORIAL PARA KO UN
Una nit de ceps de lluna embriaga
em quedí dormit en algun lloc entre lloses
i em despertà un escorpió,
tot i que els animals salvatges no tenen tomba,
ni jo els concedesc cap aval romàntic.
Només deixen la seua picadura darrere.
Com els kamikazes.
(De Els costums salvatges, 2003)
MEMORIAL PARA KO UN
Una noche de cepas de luna embriagada
me quedé dormido en algun lugar entre losas
y me despertó un escorpión,
aunque los animales salvajes no tienen tumba,
ni yo les concedo aval romántico alguno.
Sólo dejan su picadura atrás.
Como los kamikazes
Etiquetas: Pere Bessó, poema
entrada de Pere Bessó a las
10/18/2009 02:53:00 a. m.
2 comentarios:
Els escorpins sempre piquen, és la seva naturalesa, encara que hi morin alhora. Són molt terrenals, gens romàntics, ni tenen en compte la lluna. La comparació amb els kamikazes, que tots coneixem, és molt bona.
19 de octubre de 2009, 19:22
Gràcies, Helena:
En efecte hi ha diferència de grau entre l'escorpí (o escorpió, valencià) i el kamikaze. Tanmateix, lluna o no, ambdós, a la seua manera, piquen, i moren.
Una abraçada.
Pere
19 de octubre de 2009, 22:45
Publicar un comentario
Suscribirse a Enviar comentarios [Atom]
<< Inicio