BALÀUSTIA A LES GALTES DEL SENTIT-PERE BESSÓ

Aquesta fruita dels bancals de l’estiu dictà el mite,

però rebutja les rabents petjades de l’aprenent de Persèfone

BALÀUSTIA A LES GALTES DEL SENTIT

Se così como sono abietta e vile

donna posso portar sì alto foco,

perché non debbo aver almeno un poco

di ritraggerlo al mondo e vena e stile?
Gaspara Stampa

Aquesta magrana en soledat,
plena de seny,
lluny tanmateix del crostó de pa,
solet bord enllocat a la cuculla de l’arbre
però no còdol marcit ni taca de vetusta gonella,
gàrgola impossible,
plena d’uterància oberta al desdeny del lector
i massa plena de roja llicència de la llum;
no com el desig redó,
o l’esfera perfecta per al mos clivellat del pom,

sinó com si la mà delerosa
l’abastara amb un tacte més que dubtós

i deixara l’empremta del puny en la pell,
com una cal·ligrafia descurada.

Aquesta fruita dels bancals de l’estiu dictà el mite,
però rebutja les rabents petjades de l’aprenent de Persèfone

que encara s’afanya a trobar la comissura esgranada
dels llavis al passadís de l’infern,
enmig del vodevil indiscret de les natges vermelles,
a temps de tornar a ser una vella vil regna madrastra,
la fosca núvia promesa d’un deu ombrívol.

BALAUSTA EN LAS MEJILLAS DEL SENTIDO

Se così como sono abietta e vile

donna posso portar sì alto foco,

perché non debbo aver almeno un poco

di ritraggerlo al mondo e vena e stile?
Gaspara Stampa

Esta granada en soledad,
plena de tino,
lejos, sin embargo, del cuscurro de pan,
solecillo borde aclocado en la copa del árbol,
pero no guijarro mustio ni mancha de vetusta gonela,
gárgola imposible,

plena de uterancia abierta al desdén del lector
y demasiado plena de roja licencia de la luz;
no como el deseo redondo,
o la esfera perfecta para el bocado agrietado del pomo,

sino como si la mano ansiosa
la abastara con un tacto más que dudoso

y dejara la huella del puño en la piel,
como una caligrafía descuidada.
Esta fruta de los bancales del estío dictó el mito,
pero se niega a las raudas pisadas del aprendiz de Perséfone

que aún se afana en hallar la comisura desgranada
de los labios en el pasadizo del infierno,
en medio del vodevil indiscreto de las nalgas bermejas,
a tiempo de volver a ser una vieja vil reina madrastra,
la obscura prometida de un dios sombrío.