ARC DEL CEL

Imatge presa de la xarxa

ARC DEL CEL

El temps és el món interior dels tons del color
Idil Berf

L’arc del cel començà a entreobrir llavis dits ulls a les cuixes d’altres mons surants de mocadors i randes reuní amb els fulls del desig del peixet de plata en el clivell i la crosta de la meua por mil•lenària s’emplenà d’una calda llum groga mantenint alhora l’arruixada de les llavoretes al llarg del dia fins a l’horabaixa del cor de sorres humides on encallà la tristesa el naixement però del rampell a l’aguait del vidre verd de les mans de les branques de l’arbre de les dèries del falcó amb bec d’algues de les petxines del solc del delit a aspergir les espelmes l’oració en secret de genollons es dreçà l’alta tanca en l’exacta dimensió del dofí embriac s’obría al capdavall el cos del gira-sol fascinat per la cobejant llum roja de l’indret de les magranes


(de Aigües turques, 2010)

ARCO IRIS

El tiempo es el mundo interior de los tonos del color
Idil Berf

El arco iris comenzó a entreabrir labios dedos ojos a los muslos de otros mundos flotantes pañuelos y randas reunió con los folios del deseo del pececillo de plata en la ranura y la costra de mi temor milenario colmó de una cálida luz amarilla a la vez la rociada de las semillitas a lo largo del día hasta el atardecer del corazón de arenas húmedas donde varó la tristeza el nacimiento sin embargo del arrebato a la espera del vidrio verde de las manos de las ramas del árbol de las obsesiones del halcón con pico de algas de las veneras del surco del deleite a aspergiar comulgaron las velas la oración en sigilo de rodillas se alzó la alta cerca en la exacta dimensión del delfín ebrio se abría finalmente el cuerpo del girasol fascinado por la codiciosa luz roja del paraje de las granadas