NEU BLAVA

Imatge presa de la xarxa

NEU BLAVA

Esperem que el blau siga penya-segat

Leyla Sahin

La neu mou la fe dels teus pits, la rosa de muntanya, el suro de la teua impaciència, la roca dels teus gemecs, la nit del poltre contra la finestra de la solitud, els rails de la consciència com un llunyà vagó de carrèga, cada matinada és una artèria despullada des de la polpa a les sinagües del desig, un avalot de vocals intermèdies al bell mig de les fulles d’acàcia, la neu, a l’ombra de les aus miserables que volen a dalt a la recerca de la llàntia d’oli del teu ventre amerat de sal en la ciutat sense nom que et guaita la nostàlgia del paper orb… Plou floquets en la lluna de llops del teu melic…

(de Aigües turques, 2010)

NIEVE AZUL

Esperemos que el azul sea acantilado

Leyla Sahin

La nieve mueve la fe de tus pechos, la rosa de montaña, el corcho de tu impaciencia, la roca de tus gemidos, la noche del potro contra la ventana de la soledad, los rieles de la conciencia como un lejano vagón de carga, cada madrugada es una arteria desnuda desde la pulpa a las enaguas del deseo, un pronunciamiento de vocales intermedias entre las hojas de acacia, la nieve, a la sombra de las aves miserables que vuelan a lo alto en busca de la lámpara de aceite de tu vientre empapado de sal en la ciudad sin nombre que te acecha con la nostalgia del papel ciego... Llueve copos en la luna de lobos de tu ombligo...