DOS POEMES DE MÍNIMALS-PERE BESSÓ
Fotografía: "Ojodigital"
DOS POEMES DE MÍNIMALS
Viene la sera. Io catturo un odore
di corpo e d'erba. E il mio giorno è in amore.
Sandro Penna
Sandro Penna
LIV
Condemnat al perfum de la flor més fosca, com pots, quincallaire
lliure ja de la neu, saludar l’alba?
LXXVIII
Per a què aquesta nit d’escuma si no hi ha jocs de mar?
(de Mínimals, 1999)
LIV
Condenado al perfume de la flor más obscura, ¿cómo puedes,
quincallero libre ya de la nieve, saludar el alba?
LXXVIII
Para qué esta noche de espuma si no hay juegos de mar?
Etiquetas: Pere Bessó, poema
entrada de Pere Bessó a las
11/24/2009 01:39:00 a. m.
4 comentarios:
Sembla que els dos poemes de "Minimals" són relacionats: per què saludar l'alba, per què moure't, fer espuma, si et trobes bé en la nit, en l'hivern, amb la flor més fosca. El poeta seria com un quincallaire, no pas gens ric. Si no val la pena, en definitiva, no cal bellugar-se.
Una abraçada.
24 de noviembre de 2009, 14:38
Amb la semàntica d'aquests dos poemes més val que el gall emmudesca; la ressaca ja portarà nous jocs d'escuma i de sal.
Una abraçada, mestre Pere.
24 de noviembre de 2009, 17:14
Sí, benvolguda Helena, nit i alba. I sí que val la pena, sempre, tot i que en ocasions el poeta es queda/e en un quincallaire dels símbols...
Pere
25 de noviembre de 2009, 11:19
Amic Paco, ai, amic: per a malaurança i vergonya nostra el gall sempre canta i amb el seu cant anuncia l'histrionisme de la nostra drecrepitud...
Pere.
25 de noviembre de 2009, 11:22
Publicar un comentario
Suscribirse a Enviar comentarios [Atom]
<< Inicio