SIDI BOU SAÏD-PERE BESSÓ

el tast del fum dolcet

i la música d’arena maluf de Lotfi Bouchnak …

SIDI BOU SAÏD

je suis venue mêler la lumière intime
à la lumière du monde
Amina Saïd


L'écriture ne trouve nulle part havre de paix.
Tahar Bekri

Tots els atzucacs del gesmil porten a la mar abillada de blau,
als bons auguris del cel blau que encomanen al Profeta,
a la remor alba de les orelles dels joves en edat de meréixer
que vagaregen als capvespres del Ramadà
pels voltants dels murs de les buganvilles,
davallen giragonsant cap al somni del desig
en les barquetes dels perfums d’”el senyor aquell que”,
descendeixen del penya-segat a la golfa de la llum,
a la caleta que enyora la pedra de calç
damunt de l’estora on jau la pipeta d’aigua,
el darrer got de te amb menta i pinyons
i les aquarel·les de mel de Paul Klee,
el sospir encelat en la mirada que s’obri al món
de les musarabies,
els claus negres dels panys del cor guardat als haiks,
la lluna vetllada de les germanes davant de l’escuma granat,
els fils d’aram de les gàbies buides a la porta de casa
i els arcs de llegenda a l’aguait del vol de catifes
després de l’iftar de dàtils,
els jocs de cartes,
el tast del fum dolcet
i la música d’arena maluf de Lotfi Bouchnak …


(de Quadern de Tunísia, 2009)

SIDI BOU SAÏD

je suis venue mêler la lumière intime
à la lumière du monde
Amina Saïd

L'écriture ne trouve nulle part havre de paix.
Tahar Bekri

Todos los callejones sin salida del jazmín llevan a la mar vestida de azul,
a los buenos augurios del cielo azul que encomiendan al Profeta,
al rumor albo de las orejas de los jóvenes en edad de merecer
que vagan en los atardeceres del Ramadán
por los alrededores de los muros de las buganvilias,
bajan serpenteando hacia el sueño del deseo
en las barquitas de los perfumes de “el señor aquel que”,
descienden del acantilado al desván de la luz,
a la calita que añora la piedra de cal
sobre la estera donde yace la pipeta de agua,
el último vaso de té con menta i piñones
y las acuarelas de miel de Paul Klee,
el suspiro encelado en la mirada que se abre al mundo
de las musarabías,
los clavos negros de los cerrojos del corazón guardado en los haiks,
la luna velada de las hermanas ante la espuma granate,
los alambres de las jaulas vacías en la puerta de casa
y los arcos de leyenda al acecho del vuelo de alfombras
tras del iftar de dátiles,
los juegos de cartas,
la catadura del humo dulzón/
y la música de arena maluf de Lotfi Bouchnak …