GÜLSELI INAL

Imatge presa de la xarxa

GÜLSELI INAL

Pàl•lida i oblidadissa tornava de les terres de la pluja
Gülseli Inal

El seu cos està cobert de flors dels boscos del mar però voleteja entre l’herba de les mosteles multiplica els llocs dels vells estels d'un cel que és l’ombra dels antics temples de la solitud el sentit de la qual es clou com el somriure darrere de la porta per a obrir-ne els golfos indefinidament llavors l’olor dels lilàs d’un tàlveg de nou entre nosaltres els vents les espelmes el mar interior l’estrany rapte de les roses de foc que només són memòria del resplendor dels llavis d’antany

GÚLSELI INAL

Pálida y olvidadiza regresaba de las tierras de la lluvia
Gülseli Inal

Su cuerpo está cubierto de flores de los bosques del mar pero revolotea entre la hierba de las comadrejas y multiplica los lugares de las viejas estrellas de un cielo que es la sombra de los antiguos templos de la soledad cuyo sentido se cierra como la sonrisa tras de la puerta para abrir sus goznes indefinidamente entonces el olor de las lilas de una vaguada de nuevo entre nosotros los vientos las velas el mar interior el extraño rapto de las rosas de fuego que sólo son memoria del resplandor de los labios de antaño