SALVATGE-PERE BESSÓ
SALVATGE
Per a Salvador Jàfer
Davant de la merla
amb el bec un punt colorat,
l’actitud propinqua:
el senyal,
l’escodriny,
el salt de màrgens,
l’ensumada.
Al remat, el mos.
No mires, però, si la bromera
de les dents corcades
enrogeix amb unes gotes
de sang íntima.
(de Narcís de la memòria, 2000)
SALVAJE
Para Salvador Jàfer
Ante el mirlo
con el pico un punto colorado,
la actitud propincua:
la señal,
el escudriñe,
el salto de márgenes,
el olisqueo.
Al remate, el mordisco.
Pero no mires si el espumajo
de los dientes carcomidos
enrojece con unas gotas
de sangre íntima.
Etiquetas: Pere Bessó, poema
4 comentarios:
Ai dels mossos pegats i dels no pegats. Una deliciosa seqüència, Pere.
Una abraçada
26 de noviembre de 2009, 7:24
Benvolgut Paco:
Ai, Ai,Ai dels no pegats (i que encara tirem a faltar, passats els anys). Cap poema no n'és substitut, per deliciós que siga...
Doncs això, l'abraçada de rigor, amic.
Pere.
26 de noviembre de 2009, 9:30
Hi ha poemes, hi ha passatges de llibres que valen per sobre de qualsevol experiència haguda i per haver, sort en tenim. No vull fer-me la repel·lent, jo ho sento així.
26 de noviembre de 2009, 13:31
Res a afegir-hi, Helena.
Talment d'acord.
Beset.
Pere.
26 de noviembre de 2009, 21:40
Publicar un comentario
Suscribirse a Enviar comentarios [Atom]
<< Inicio