LLEGINT DE BELL NOU L'AMY LOWELL

Imatge presa de la xarxa

LLEGINT DE BELL NOU L'AMY LOWELL 

You look at me with pale eyes

But these are my tears.

A.L.

 

Encalar la llanterna verda de la llar
als ulls d'una altra amant esbalaïda,
com si només besllum de la tristesa
fóra, destemps de figura, pètal llogat.

 (de Els colps de la sal, 2012)

 

LEYENDO DE NUEVO A AMY LOWELL
 

 

You look at me with pale eyes

But these are my tears.

A.L.

Encolar la linterna verde del hogar
en los ojos de otra amante pasmada,
como si sólo destello de la tristeza
fuera, destiempo de figura, pétalo alquilado.

Imatge presa de la xarxa

AL DELLÀ DE LA RETÒRICA

Les estacions han canviat al seu cor

Îkbal Kainar

Espill fosc: del coixí a les cuixes.

(Una caiguda en l’olor de l’alfàbega mai no s’oblida…)

(de Els colps de la sal, 2012)

MÁS ALLÁ DE LA RETÓRICA

 

Las estaciones han cambiado en su corazón

Îkbal Kainar

  

Espejo oscuro: del cojín a los muslos.

(Una caída en el olor de albahaca jamás se olvida…)

RETORT A MARIANA FULGER

Imatge presa de la xarxa

RETORT A MARIANA FULGER

-Sólo hoguera capaz de apagar palabras…

Yasmina Galán

És potser, el torn dels no-mots: lligar l’unicorni del desig silenciat a la volta dels cels d’obscena mitologia; el temps, potser, dels no-mots: cridar damunt dels teus pits, d’un marge a l’altre, pont de sotsobra entre la vida i la mort.

(De Els colps de la sal, 2012)

RETORT A MARIANA FULGER

-Sólo hoguera capaz de apagar palabras…

Yasmina Galán

Es, quizás, la vez de las no-palabras: ligar el unicornio del deseo silenciado a la bóveda de los cielos de obscena mitología; el tiempo, acaso, de las no-palabras: gritar sobre tus pechos, de una orilla a otra, puente de zozobra entre la vida i la muerte.

LLINDAR

Imatge presa de la xarxa

LLINDAR

Una nit més, pestilent. Orfeu orfe en la sorra dels segles mirant de fugir del tràngol en mans de la clepsidra. Una nit més amagant roses roges per a la galta pàl•lida petalada en l’hort blau de les venes…

(de Els colps de la sal, 2012)

UMBRAL

Una noche más, pestilente. Huérfano Orfeo en la arena de los siglos tratando de huir del trance a manos de la clepsidra. Una noche más escondiendo rosas rojas para la mejilla pálida mano de pétalos en el huerto azul de las venas…

PETXINA DE PELEGRÍ

Imatge presa de la xarxa

PETXINA DE PELEGRÍ

Busque al mar un vers
que em puga encendre la casa.
El cor perdé el tràngol.

(de El Llibre de haikus, 2009)

PETXINA DE PELEGRÍ

Busco en el mar un verso
que pueda encenderme la casa.
El corazón perdió el trance.

JOTACÉ

Imatge presa de la xarxa

JOTACÉ

Els comandant rebel, alguns banquers i la troupe egrègia canten beguts dempeus amb prou feines davant de la taula de pedres i llosa de fusta d’iroko la cançó més fermosa dels elefants vells en la crescuda del riu mentre els portadors quasibé adolescents deixen esclatar una llum verda als seus cors verges enamorats de la muntanya per a defensar-se del mal d’ull un ninot de palla trenada i fang cuit es trenca a trossos però no hi ha cap altre rimbaud per a salvar en un himne porfidiós tanta vergonya

(de Els colps de la sal, 2012)

JOTACÉ

El comandante rebelde, algunos banqueros y la troupe egregia cantan beodos de pie a duras penas ante la mesa de piedras y losa de madera de iroko la canción más hermosa sobre los elefantes viejos en la crecida del río mientras los porteadores casi adolescentes dejan estallar una luz verde en sus corazones vírgenes enamorados de la montaña para defenderse del mal de ojo un muñeco de paja trenzada y barro cocido se rompe en pedazos pero no hay ningún otro rimbaud para salvar en un himno porfiado tanta vergüenza

EUGA FERRADA

Imatge presa de la xarxa

EUGA FERRADA

Ferradures florides en les peüngles de la pena
com si davall de l’edredó que oculta el teu cos
les ales del somni exsudaren el mos de la sang

(de Els colps de la sal, 2012)

YEGUA HERRADA

Herraduras florecidas en las pezuñas de la pena
como si debajo del edredón que oculta tu cuerpo
las alas del sueño exudaran el bocado de la sangre

DROPA

Imatge presa de la xarxa

DROPA

Las palabras son ojos cansados

Hayati Bak

De soca-rel t’arranques la mata de cabells foscos. Cap espill per a la llum dropa dels records.

(de Els colps de la sal, 2012)

HOLGAZANA

Las palabras son ojos cansados

Hayati Bak

De cuajo te arrancas la oscura cabellera. Sin espejos para la holgazana luz de los recuerdos.

POETA DE L’AIGUA

Imatge presa de la xarxa

POETA DE L’AIGUA

Finalment l’herba antiga dels teus engonals i el teu ventre

Ilhan Berk

Tot aviat perquè dins de mi les paraules de la passió antiga facen el viatge per les venes fins al cor adormit d’Ítaca. Torne a la pàtria dels carrers de la meua infantesa on habiten les dones com els esvorancs als murs de les ombres amb els seus esguards compassius. Elles, les paraules, em fan pensar en les porgues de la carn, tot i que sé que no tinc cap raig de llum pura i trencaré, al capdavall, el vidre de les memòries, que en la meua aflicció no hi haurà clavells al pit ni ales de margarides com pètals de papallones en la foscor. Sóc aviat per a doldre’m en el rotgle de les dones que volguí abans de passar a abillar-me d’escuma en la darrera alta ona.

(de Els colps de la sal, 2012)

POETA DEL AGUA

Al fin la yerba antigua de tus ingles y tu vientre

Ilhan Berk

Todo listo para que dentro de mí las palabras de la pasión antigua hagan el viaje por las venas hasta el corazón adormecido de Ítaca. Vuelvo a la patria de las calles de mi infancia en donde habitan las mujeres como los desconchados en los muros de las sombras con sus miradas compasivas. Ellas, las palabras, me hacen pensar en las purgas de la carne, aunque sé que no tengo ni un rayo de luz pura y romperé al cabo el vidrio de las memorias, que en mi aflicción no habrá claveles en el pecho ni alas de margaritas como pétalos de mariposas en lo oscuro. Estoy listo para dolerme en el corro de las mujeres que quise antes de pasar a vestirme de espuma en la última alta ola.

El SARRÓ DE BEATRIU

Imatge presa de la xarxa: sarró de pastor

El SARRÓ DE BEATRIU

Ni la victòria de la sang ni l’exili de les aus que amb versos de Vicente Aleixandre somiares. Com copel•la de roca arrossegada costera amunt fins al cor de la muntanya d’or, amagues la flor del safrà que conté el perfum alambinat de totes les soledats de la terra.

(de Els colps de la sal, 2012)

EL ZURRÓN DE BEATRIZ

Ni la victoria de la sangre ni el exilio de las aves que con versos de Vicente Aleixandre soñaste. Como copela de roca arrastrada cuesta arriba hasta el corazón de la montaña de oro, ocultas la flor de azafrán que contiene el perfume alambicado de todas las soledades de la tierra.

ESTRATÈGIA DEL PINGÜÍ

Imatge presa de la xarxa

ESTRATÈGIA DEL PINGÜÍ

“Vosté, una altra vegada?” –digué.

Levent Karatas

Nova pluja amera
el vell paraigües florit.
Vull cridar: Oblida’m.

(del Llibre dels haikus, 2010)

ESTRATEGIA DEL PINGÜINO

“¿Usted, otra vez?” –dijo.

Levent Karatas

Una nueva lluvia que empapa
aquel viejo paraguas florecido.

RAT

Imatge presa de la xarxa

RAT

Dol la teua absència des de sempre: un rat d’albelló em rosega el cordó umbilical secretament guardat al cofret del cor.

(de Els colps de la sal, 2012)

RATA

Duele tu ausencia desde siempre: una rata de albañal me roe el cordón umbilical secretamente guardado en el cofrecillo del corazón.